Aquí teniu el llibre de "Les Paraules Dolces", és un conte molt apropiat per treballar i/o introduir les emocions bàsiques, amb els vostres infants.
A continuació us deixem la transcripció del relat del conte. Esperem que us agradi!
Aquest matí, la Lola s'ha despertat amb paraules dolces a la boca..
<Són aquí>, diu, <sento com s'inflen sota les galtes>
La Lola volia dir les seves paraules dolces al pare. Però és massa tard. El pare se'n va.
La Lola voldria dir les seves paraules dolces a la mare. Però la mare té molta pressa.
<Mare, voldria dir-te...>, xiuxiueja la Lola. < Després, bufona>, contesta de seguida la mare, <faràs tard a l'escola>.
A l'autobús hi ha massa soroll per dir paraules dolces.
Al pati de l'escola, la Lola, s'acosta a la mestra. Però la senyoreta ja té un petitó en braços.
El seu company de taula no li és prou simpàtic. No tindrà pas les seves paraules dolces.
Al migdia, al menjador, tothom mastega. La Lola no diu res. <Les paraules dolces>, pensa, <no són pas per mastegar>.
és l'hora de l'esbarjo. Tots juguen a la rotllana. La Llola no ha pogut deixar anar ni una paraula, ii encara menys una paraula dolça.
A la sortida, vet aquó el Frankie, el reu del monopatí, que baixa rodant pel carrer. La Lola n'està enamorada, del Frankie. És a ell a qui vol oferir les seves paraules dolces més dolces.
Quina barra!! Passa per davant del seu nas sense aturar-se, sense dir-li res, sense esperar les seves paraules dolces.
A l'autobós, segueix havent-hi massa soroll. De totes maneres, ara la Lola fa cara llarga.
A casa, mentre va amunt i avall de la sala, la Lola fa cara llarga.
Quan arriben els pares, la Lola encara fa cara llarga.
Ja no té gens de ganes de dir les seves paraules dolces...
A l'hora de sopar, la carn la troba dolenta, l'amanida sembla dolenta, les pones son dolentes i la gasosa no té gust a res.
<Qupe et passa, Lola? Digues!>, li diu la mare i el pare.
La Lola està ben dedicida: no diré res, no val la pensa, no diré les meves paraules dolces.
Però les galtes se li inglen més i més i, de cop i volta, la Lola crida.....
<Mare, pare, us adoro!!!! Us adoro!! Us adoroooooo!!!>
La Lola ha aconseguit per fi dir les seves paraules dolces. Les paraules dolces, en anar-se'n, fan efecte. De seguida tot son moixaines i petonets per la Lola.
Però, tot pujant cap a l'habitació, està una mica preocupada: i si demà ja no tornaven les paraules dolces?
Tan aviat com la Lola apaga el llum, es queda més tranquil·la. Les paraules dolces de demà ja són a l'habitació.
